La soprano Maria Teresa Vert i el pianista Alejandro Lidón ens ofereixen un recital de clarobscurs.
Ens movem en l’època de la postguerra, en la tradició musical austrohongaresa.
Temps amb un regust agredolç, com la primavera: l’hivern ha passat, encara sentim però com el fred ens cala els ossos. Què ens pot fer passar millor moment que l’amor i una copa?
🍷🍷🍷🍷🍷🍷🍷🍷🍷🍷
Johann Strauss pare ja havia musicat, mig segle abans, un text que pronosticava l’estat d’ànim que havia d’arribar: “Glüclich ist, wer vergisst was doch nicht zu ändern ist”, és feliç aquell que oblida allò que no es pot canviar.
I quina manera pot ser millor que una bona copa per enterbolir el cervell? I és que “Trinken macht die Augen hell”, beure t’aclareix la mirada.
I així deixes de veure els horrors de la postguerra tan ben il·lustrats per Kurt Weil, amb les seves escenes a l’estil de Kokoschka (1886-1980), ja apuntant cap a l’expressionisme. Escenes de desamor dur, amb retrats d’amants freds com el gel, pels quals les dones se senten desateses i utilitzades, desenganyades, ferides i finalment abocades a la prostitució més o menys obertament.
Entremig, espurnes d’esperança que s’apaguen de seguida. Mirant enllà cap a un horitzó que no arriba, cap a un miratge, un illa, Youkali, 🍷C’est le pays de nos désirs. C’est le bonheur, c’est le plaisir, Mais c’est un rêve, une folie, Il n’y a pas de Youkali!🍷 És el país dels nostres desigs, el benestar, el plaer. Però és un somni, una follia” “un nord enllà”, que no existeix, no n’hi ha de Youkalí.🍷
🍷Una de freda i una de calenta, cruesa i plaer, heus ací aquest recital “🍷entre copes.