Trets en comú entre diferentes escoles de consciència corporal

1. El model: el nen

Partim d’un model que trobem en l’ésser humà en els seus primers anys de vida, en el nen. Per l’equilibri òptim de forces que el suporten, per la seva unitat i identificació amb el seu cos; per l’obertura; l’experimentació; la curiositat; la imaginació

2. Unitat psicofísica de la persona

Partir de la unitat psicofísica de la persona. El cos s’organitza de forma global. La solució d’un problema potser no la trobarem en el lloc on es manifesta el símptoma o el dolor, sinó en l’equilibri global. Adonar-nos que tot allò que ens mou, sigui pensaments, emocions actuen de forma simultània i indissoluble en el nostres accions. El cos no es pot dissociar de l’ànima, de l’esperit, de l’emoció, de la seva memòria històrica biogràfica o evolutiva.

3. Prendre consciència com a eina de treball

Fer-nos conscients del com, més que en el què. Defugir les respostes automàtiques o mecàniques. En aquest context, la presa de consciència és un aprenentatge i retrobament amb un mateix.

4. El moviment com a eina de treball.

El moviment ens ajudarà a percebre quines forces estan actuant a l’hora d’assolir la meva fita i ens brindarà l’oportunitat de modificar la seqüència.

5. Construir la postura a partir de l’organització interna i el moviment

Què és el que ens mou i a través de quines estructures flueix?Com està dissenyada la persona per poder realitzar els seus desitjos? Si em vull desplaçar, com estic pensada per poder caminar, saltar o córrer? Si vull cantar, com està organitzada la meva persona per fer-ho? Proposem una revisió de la nostra percepció de com està dissenyat el cos- persona. N’ oferim una versió que respecti aquest disseny. Haurem de tenir en compte que caldrà revisar la propiocepció , ja que ens haurem identificat amb els hàbits que hem anat desenvolupant tant si respectaven el disseny original com si li anaven en contra.

6. Buscar la relació amb l’espai i l’entorn

Som com som perquè som allà on som. Som respecte al que ens envolta. La interacció amb l’entorn, amb les forces de gravetat, amb la voluntat de comunicar-me, amb l’aire, amb l’escalfor o el fred , amb les expectatives dels altres, amb les meves idees preconcebudes de com haig de moure’m, actuar, reaccionar... em conformen.

7. Els beneficis de la pràctica d’aquestes escoles

- una acció sense tensió, economia d'esforç
- resistència
- precisió tècnica
- fluïdesa en el lliurament
- millor connexió entre el 'pensament-sentiment' i el cos que l'expressa
- major concentració i permanència en l'atenció
- disminució de l'ansietat
- augment de la seguretat en la interpretació
- comprensió i acceptació de la paciència en el procés personal

8. El plantejament del treball

El plantejament de treball és també similar. Davant del desig de realitzar qualsevol acció, sigui de pensament, paraula o motriu, de sobte ens trobem en que el nostre sistema no dóna la resposta esperada, no respon conforme al desig. Per exemple, vull aconseguir una veu més rodona, vull repetir aquesta frase 15 vegades sense cansar-me, vull fer tot aquest passatge sense necessitar agafar aire, vull aconseguir les agilitats més lleugeres. Sé què vull, fins i tot sé, teòricament, com aconseguir-ho. Però la vivència no es correspon amb la meva voluntat. Davant d’aquest fet, en primer lloc:

1. Atura’t
2. Escolta, pren consciència. Una escolta pacient, sense exigències, una escolta profunda. Què està passant? des d’on em moc? Com respon el meu sistema? Quina resposta automàtica estic donant?
3. Nova ordre o consigna. Arriba la proposta de cada una de les nostres escoles. Aquí és on veurem cadascuna de nosaltres com treballa aquesta descoordinació.
4. Mou-te. Ens mourem des d’un altre lloc, sota unes altres premisses, amb un altre punt de partida.
5. Escolta’t. Escoltarem com em sento ara? què ha canviat? com s’ha modificat la resposta al meu desig?